I El pas de l’Ebre
Rue: carrer, en francès.
Punyent: que causa una sensació dolorosa aguda i
penetrant.
Soldat d’ infanteria:La infanteria és la part
de l'exèrcit que combat a peu. Al llarg de la història la infanteria
habitualment ha estat la força principal de l'exèrcit.
Afonar: enfonsar.
clarivident: que hi veu clar.
Virolat: Que presenta colors varis i vius.
Baiard: Aparell format per dues vares llargues i
paral·leles unides per diferents travessers que formen una plataforma al mig,
que serveix per a transportar, a pes de braços, cossos humans o objectes d'ús
rústic.
Desgavell: desordre complet.
Premonició: pensament, idea, somni, etc., que anuncia
el que s’ha d’esdevinir.
Hissar: fer pujar enlaire alguna cosa estirant
la corda de la qual penja.
Vehemència: força impetuosa, ardor violent.
Intendència: càrrec, funció, jurisdicció, d’ intendent.
Encastar: fixar una cosa en una altra fent-la entrar
en la part en un entrant o buit d’ aquesta.
Vilipendiar: menysprear.
II. La ruta
Anihilar: reduir a no res, destruir del tot.
Hússar: era un soldat d'un tipus molt determinat de
cavalleria lleugera usada a Europa des del segle XVII, amb indumentària
característica d'origen hongarès.
Foragitat: expulsar, treure fora.
Avesar: acostumar, habituar.
Furt: és un delicte que consisteix en l'apropiació
il·legítima d'una cosa moble, aliena a tot o en part, realitzat sense força en
les coses, ni violència o intimidació a les persones.
Salconduit: és un document expedit per un estat
sobirà on s'ha concedit l'asil, que permet a l'asilat sortir lliurement del
territori on es troba.
Forassenyat: fora de seny, emportat per la ira, ràbia.
Bullanga: tumult, agitació.
Pernoctar: passar la nit en un lloc determinat.
Perol:és un plat típic de Menorca.
Cossi: és un recipient de plàstic, fusta o metall,
rodó o ovalat, semblant a una galleda o a una conca per la seva forma. El cossi
té generalment dues anses laterals sortints o retallades a la fusta. És un
recipient de gran capacitat que era utilitzat en un altre temps a les tasques
domèstiques, per rentar la roba o banyar els infants.
Zortzico:
Credo: és una fórmula fixa que resumeix els articles
essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat
eclesiàstica.
III. Berga
- Quallar: coagular.
- Mansarda: coberta inclinada en la qual, a
partir de certa distància del crestall, s’obren llucanes.
- Eixarreïda: mancat d’amenitat, adust o
ressec.
- Promptitud: que posa poc de temps a fer
quelcom, que ho fa sense retard.
- Acular: posar en situació de no poder recular
més o entossudir-se a no accedir a un desig o una pretensió, negar-se a tot
arranjament.
- Arraïmar: aplegar-se formant com un raïm.
- Ampit: mur o empara de pedra, fusta, ferro,
etc., que pot arribar fins a l’alçària del pit, construït a la vora d’un pont,
terrat, finestra, balcó, etc.
- Ranci: que adquireix una olor i un sabor
especials i desagradables per alteració química dels seus components, s’aplica
a una substància greixosa.
- Destarotat: que fa les coses sense ordre ni
concert.
- Tabaquera: herba de la família de les
solanàcies, robusta, pubescent i glandulosa, de fulles ovades enteres i amb el
pecíol alat, flors rogenques o grogoses de corol·la tubulosa, però eixamplada a
la part superior, disposades en panícula terminal, i fruit en càpsula,
originària de l’Amèrica del Sud i cultivada a molts països per beneficiar-ne
les fulles, riques en nicotina, amb les quals es prepara el tabac (Nicotiana
tabacum). També és animal equinoderm de la classe dels equinoïdeus
regulars, que pertany als gèneres Dorocidaris oStylocidaris.
- Expedites: lliure de destorb.
- Esfilagarsar: desfilar-se per l’ús.
- Lenificar: mitigat (fer menys viu)
- Torterol: espiral de vent, de fum.
- Blasfèmia: despropòsit injuriós.
- Patibulari: que pel seu aspecte, per la seva
condició, inspira horror, espant.
- Barretina musca: morat fosc.
- Enervar: fer posar nerviós.
- Emmudir: esdevenir mut, perdre la paraula.
IV. La darrera investigación
- Biscaïns: natural de Biscaia.
- Irascibles: prompte a irritar-se, a deixar-se
vèncer per la ira.
- Animadversió: disposició del tot desfavorable
envers algú o crítica adversa.
- Èxode: emigració en massa.
- Perquirir: escorcollar, especialment per
ordre judicial.
- Atzagaiada: acció irreflexiva, inconsiderada.
- Manescal: criat, oficial, que tenia cura dels
cavalls.
- Decandir: anar perdent la força, la vigoria.
- Desdenyar: considerar (algú o alguna cosa)
com no essent digne d’ocupar-se’n.
- Llòbrega: fosc, tenebrós.
- Bruel:
bramul o ocell de la família dels muscicàpids, de mida molt petita, de color
verd groguenc amb un plomall al cap de color taronja, de bec arrodonit,
semblant al reietó, però amb una cella blanca sobre cada ull (Regulus
ignicapilla).
V. La darrera investigación- VI. La
carta
Roquissar: Lloc abundant en roques
Cofà: Cistella d'espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i
generalment sense nanses.
Impàvid: impertorbable
estràbics: Afecció de la
vista en què els eixos visuals no són paral·lels en la posició primària de la
mirada o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments
desllorigades: Desconjuntar,
especialment un os.
copiosos: abundants
canilla: fus.
gorg: Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta
s'entolla o alenteix el seu curs.
VII. La caiguda de Berga
Fatídic: que anuncia una desgràcia.
Fluctuació: acció de fluctuar(moure’s com una
onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit, adés en l’oposat.);
l’efecte.
Exabruptes: Cosa dita bruscament, sense
preàmbul.
Baluards: terraplè avançat que forma part de
les muralles d’una ciutat.
Parapetar: resguardar amb un parapet o amb
parapets.
Intrèpid: que no tem els perills.
Exhortar: induir amb paraules persuasives.
Rereguarda: part més retardada d’un exèrcit o
unitat militar, tant en moviment com desplegats.
Hússar: soldat de la cavalleria lleugera
d’alguns països europeus que vestia a l’hongaresa.
Impel·lir: incitar a fer quelcom.
Acoltellar: ferir amb el coltell.
Suscitar: fer néixer (una cosa), promoure-la.
Mestrança: conjunt de tallers on es
construeixen i reparen els muntatges de les peces d’artilleria, els seus
accessoris, els efectes movibles dels vaixells de guerra, etc.
Parc: moderat en l’ús de les coses, en el
menjar i el beure.
Foneria: establiment on es treballen els
metalls pel procediment de fosa.
Calibres: placa usada en foneria per a
obtenir, sense model, el motlle d’un sòlid de revolució.
Dèria: idea fixa que mena o incita
persistentment a fer alguna cosa.
Canonge: membre del capítol d’una església
catedral o d’una col·legiata.
Desmoralitzar: privar del sentit moral.
Deserció: acció de desertar.
Serpentejar: anar, estendre’s, segons una línia
sinuosa, formant meandres.
VIII. Onofre de Dip trova la pau
Efusió: manifestació càlida dels propis
sentiments afectuosos.
Traslluir: quelcom, manifestar-se per indicis,
pels antecedents que se’n tenen, etc.
Obaga: ombrívol(situat on el sol toca poc
o no gens durant el dia).
Pregonament: fins molt endins, no
superficialment.
Encimbellar: enfilar-se en un punt elevat,
posar-se dalt d’un arbre o d’un lloc elevat.
Ombrívol: situat on el sol toca poc o no gens
durant el dia.
Coma: prat alterós, generalment situat en
cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.
Esquerp: aspre, intractable, que defuig el
tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s’hi acosten.
Perlejar: cobrir de gotes o de granets
semblants a perles.
Malsana: danyós a la salut, que produeix
malalties.
breviari: llibre manual que conté la litúrgia
de les hores en el catolicisme.
Estola: ornament usat en la litúrgica
cristiana que es penja del coll i consisteix en una banda de roba d’uns 2
metres de llarg amb tres creus, l’una al mig i les altres als extrems.
Udol: crit prolongat i fort arrencat pel dolor.
Sepulcre: construcció fúnebre, excavada a
terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental.
Mènsula: peça sortint amb més volada que no
alçada que, fixada a una paret, serveix de suport a una estàtua, vas, etc., o a
un cos volat, com és ara un balcó, una cornisa o un ràfec.
Enarborar: posar (alguna cosa) dalt de tot
d’un pal, d’una torre, etc.
Atònit: estupefacte.
Marcir/pansir: ensopir-se.
Avidesa: desig immoderat d’alguna cosa.
-Tòtil: El tòtil, o gripau paridor al País Valencià (Alytes
obstetricans) és un gripau que no sol excedir els 5 cm, de l'ordre dels
opistocels i de la família dels discoglòssids, el mascle dels quals porta els
ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya.
-Pinetell: El pinetell, rovelló
d'obaga, esclata-sang o pebràs(Lactarius deliciosus)
és un bolet de la família de les russulàcies. A Catalunya és un dels bolets més
apreciats gastronòmicament. 
-Ou de reig: L'ou de reig o simplement reig, o també cocou
(Amanita caesarea, del llatí Ámanos: nom d'una muntanya entre
Cilícia i Síria on sembla que abundaven les amanites; caesarea: del
Cesar) és un bolet excel·lent comestible de l'ordre dels agaricals i un dels
més apreciats a Catalunya potser també perquè és poc comú. Ja era coneguda pels
romans.
-Peu de rata: El peu de rata (Ramaria Botrytis, del llatí ramus:
branca; del grec botrîtys: nom d'una pedra preciosa en forma de raïm) és
un bolet de la classe dels basidiomicets i comestible. 
