jueves, 29 de mayo de 2014

Animals i plantes 4

III. Berga
-Animals:
ocells
 IV. El patètic dels cavalls
-Animals:
cavalls

V. La darrera investigació-VI. La carta
  -Animals:
L’<<àurea picuda>>, cavall, tòtil, elefant, formiga.

-Tòtil: El tòtil, o gripau paridor al País Valencià (Alytes obstetricans) és un gripau que no sol excedir els 5 cm, de l'ordre dels opistocels i de la família dels discoglòssids, el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya.


Plantes:
-tipus bolets: rovelló, pinetell, ou de reig, peu de rata.


-Pinetell:  El pinetell, rovelló d'obaga, esclata-sang o pebràs(Lactarius deliciosus) és un bolet de la família de les russulàcies. A Catalunya és un dels bolets més apreciats gastronòmicament.  






-Rovelló: Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius sanguifluus), de capell convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color vermell vinós amb taques verdoses, molt apreciat i consumit.





-Ou de reig: L'ou de reig o simplement reig, o també cocou (Amanita caesarea, del llatí Ámanos: nom d'una muntanya entre Cilícia i Síria on sembla que abundaven les amanites; caesarea: del Cesar) és un bolet excel·lent comestible de l'ordre dels agaricals i un dels més apreciats a Catalunya potser també perquè és poc comú. Ja era coneguda pels romans.



-Peu de rata: El peu de rata (Ramaria Botrytis, del llatí ramus: branca; del grec botrîtys: nom d'una pedra preciosa en forma de raïm) és un bolet de la classe dels basidiomicets i comestible.
És un bolet molt ramificat en forma de corall, que pot fer entre 7 i 15 cm d'alçària i uns 20 cm d'amplada. La carn és blanca, compacta, però fàcilment trencadissa, de color rosat a les puntes de les ramifica.

                       
VII. La caiguda de Berga-VIII. Onofre de Dip trova la pau
-Animals:
- Brau, cavall, tigre, mussol, cabres, ovelles, corbs i un llop.

-Plantes:
- Roure, matricaria chamomilla (o camamilla, és un planta herbàcia anual de la família de les asteràcies. Especie originària d'Europa Meridional i Oriental així com d'Orient Pròxim, en l'actualitat es troba en tota Europa, Amèrica i Austràlia), avets i herba. 
En aquests dos capítols, no hi ha animals o plantes irreals.



IX. La fi de la vida heroica
-Animals: Grill, cavalls
-Plantes: 
argelaga: L'argelaga bordaargelagaargelaga de boscargelaga de margeargelaga de muntanya, gatosa o argilaga(Genista scorpius) és un arbust papilionaci molt espinós, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats. L'argelaga s'assembla a la ginesta però és molt més petita i punxa molt. Tradicionalment les argelagues seques es feien servir a l'hivern el dia de la matança del porc  per socarrimar els pels de l'animal acabat de matar quan encara estava sobre el banc de ferro.

Localitzacions 4

I. El pas de l’Ebre
Recurregut dels personatges: Riba-Roja d’Ebre- Móra d’Ebre
II. La ruta
Recorregut de l’exèrcit del comte de Morella: Granadella-Pobla de Cèrvoles-Montsant-serra de Llena- Albi.
III. Berga- IV. El patètic dels cavalls
Santa Maria de Queralt. La ciutat s’ arraïmava a sota, grisa i compacta, al voltant dels campanars de Santa Eulàlia i Sant Joan.
Convent de Sant Francesc: la Reial Junta Governativa foren empresonats i culpables de l’assassinat de l’anterior capità general, el comte d’Espanya.
Santa Maria de Queralt (Berga).
V. La darrera investigació-VI. La carta
Deixà enrere Calaceit i Alcanyís, i prop de la Codonyeda, vers el sud, es desvià a l’esquerre. Trobà una ermita solitària (dedicada a la verge de Montserrate).
 Calaceit   Alcanyís
Van visitar el santuari de Santa Maria de Queralt i, a la baixada, van travessar un bosc molt extens. Després van a Pedret i visiten el monestir de Sant Salvador de la Bellera. Més tard, mengen a la Masia del Guerxo i tornen a Berga després de parlar amb Milà.
  Santuari de Santa Maria de Queralt   Pedret
  VII. La caiguda de Berga
VIII. Onofre de Dip trova la pau
En aquest capítol surten anomenats: els Càrpats i Pratdip (dins la carta del Mussol) i Barcelona (perquè és cap on va Amadeu amb la carta).
IX. La fi de la vida heroica
Castellar de n’Hug(A)
Frontera de França
X. El retorn de l’amor.

El capítol es basa en l’arribada dels protagonistes a Barcelona.

Vocabulari       Personatges       Localitzacions       Animals i plantes 


Personatges 4

I El pas de l’Ebre
·         El príncep Lichnowsky
·         Cabrera
·         Novau
·         Comte de Morella
·         Montpalau
·         Persones anomenades: Madame Matilde Leblanc, príncep Colona d’Este, O’Donnell.

II. La ruta
·         El duc de la Victòria i de Morella
·         Marquès de la Gralla
·         Josep Ignasi
·         Montpalau
·         Amadeu
·         Comte de Morella
·         Isidre de Novau
·         Arpiazu
·         Persones anomenades: O’Donnell, Zurbano, Espartero, Carles III, Isabel la Catòlica, Ferran, Maria Cristina, Madoz i Fontaneda.

III. Berga- IV. El patètic dels cavalls
·         Senyor president de la Junta, monsenyor Torrebadella.
·         Capellà robust(canonge)
·         Pep de l’Oli
·         Cabrera(comte de Morella): Reposà en el seu càrrec com a intendent general i va reorganitzar l’ adminidtració.
·         Va empitjorar físicament, però sofria una depressió moral aguda.
·         General Segarra: comandant provisional de les forces carlines del Principat.
·         El Mussol
·         Membres Junta
·         Agutzil del consistori municipal.
·         Gaspar Díaz de Labandero: anterior intendent general, que va ser distituït per la Junta.
·         Montpalau: Instal.la unes oficines al carrer Sant Crist, per tal d’ organitzar la persecució del rastre del No-Mort.
·         Manescal en cap de la cavalleria carlina, Josep Solanes.

V. La darrera investigació
- El príncep Lichnowsky: fugia mentre els carlins el disparaven.
El príncep anava cap a Morella
-Cabrera                                                                                                                                                                   
- Montpalau: inspeccionava la comarca tot buscant el Mussol.
- Espartero: venia cap a Berga, disposat a liquidar la facció reialista, amb un exèrcit formidable.
- Mussol: surt anomenat en les converses dels protagonistes del llibre.
- Milà i Fontanals: jove estudiant i resident a Barcelona, que preparava un llibre sobre poesia popular.
-  El comte Arnau: tenia un domini geogràfic del qual comprenia des de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses fina a Castellar de n’Hug, també Prades i Siurana.
- Duc de la Victòria: havia establert el seu quarter general a Casserres

VI. La carta
- Montpalau: llegeix la carta del Mussol.
- L’Onofre de Dip: li escriu una carta a Montpalau explicant-li la seva història, sentiments i intencions.
- Duquessa Meczyr: surt anomenada a la carta de L’Onofre de Dip.
- Cabrera: ell i Montpalau mantenen  una entrevista secreta.
- Pasqual Matons: Montpalau li escriu una carta.
- Amadeu: surt cap a Barcelona amb la carta d’Antoni de Montpalau.

VII. La caiguda de Berga
·         Montpalau
·         Isidre
·         Cabrera
·         Espartero
·         onofre de Dip
VIII. Onofre de Dip trova la pau
·         comte de Morella
·         montpalau
·         Isidre
·         Amadeu
·         Canonge Matons
·         
IX. La fi de la vida heroica
·         Montpalau: està trist degut ja que s’ha acabat la seva aventura, ademés, s’acomiada de Cabrera i els dos van pel seu propi camí.
·         Ferran Pineda i Lluís Adella: oficials qui esperaven el comte de Morella, havien anat a la frontera per negociar amb Castellane les condicions de l’internament de l’exèrcit a França.
·         Cabrera: s’acomiada de Montpalau per seguir pel seu propi camí.
·         Novau: comparteix la tristesa amb Montpalau.
·         El príncep Lichnowsky: Montpalau i Cabrera l’exilien.

X. El retorn de l’amor.
·         Montpalau: la guerra dels carlins s’ha acabat, torna a Barcelona a casa del marquès i es troba a l’Agnès, està molt feliç.
·         Isabel II
·         Duquessa de la Victòria
·         Comte de Santa Coloma
·         Antoni Van-Halen
·         El canonge Matons
·         Jaume Carbó: mariscal que comandava el 3r cos d’exèrcit del comandant Espartero.
·         Espartero
·         El general Carbó
·         Amadeu
·         Novau
·         Marquès de la Gralla
·         Segimon Ferrer
·         Samsó Corbella, Bartomeu Garriga, Josep Ignasi i Francesc Avinyó

·         Agnès: Montpalau se la troba a casa del marquès de la Gralla, en una habitació, i els dos s’alegren molt de la seva reconciliació.

Vocabulari       Personatges       Localitzacions       Animals i plantes 


Vocabulari 4

I El pas de l’Ebre
Rue: carrer, en francès.
Punyent: que causa una sensació dolorosa aguda i penetrant.
Soldat d’ infanteria:La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.  Al llarg de la història la infanteria habitualment ha estat la força principal de l'exèrcit.
Afonar: enfonsar.
clarivident: que hi veu clar.
Virolat: Que presenta colors varis i vius.
Baiard: Aparell format per dues vares llargues i paral·leles unides per diferents travessers que formen una plataforma al mig, que serveix per a transportar, a pes de braços, cossos humans o objectes d'ús rústic.
Desgavell: desordre complet.
Premonició: pensament, idea, somni, etc., que anuncia el que s’ha d’esdevinir.
Hissar: fer pujar enlaire alguna cosa estirant  la corda de la qual penja.
Vehemència: força impetuosa, ardor violent.
Intendència: càrrec, funció, jurisdicció, d’ intendent.
Encastar: fixar una cosa en una altra fent-la entrar en la part en un entrant o buit d’ aquesta.
Vilipendiar: menysprear.

II. La ruta
Anihilar: reduir a no res, destruir del tot.
Hússar: era un soldat d'un tipus molt determinat de cavalleria lleugera usada a Europa des del segle XVII, amb indumentària característica d'origen hongarès.
Foragitat: expulsar, treure fora.
Avesar: acostumar, habituar.
Furt: és un delicte que consisteix en l'apropiació il·legítima d'una cosa moble, aliena a tot o en part, realitzat sense força en les coses, ni violència o intimidació a les persones.
Salconduit:  és un document expedit per un estat sobirà on s'ha concedit l'asil, que permet a l'asilat sortir lliurement del territori on es troba.
Forassenyat: fora de seny, emportat per la ira, ràbia.
Bullanga: tumult, agitació.
Pernoctar: passar la nit en un lloc determinat.
Perol:és un plat típic de Menorca.
Cossi: és un recipient de plàstic, fusta o metall, rodó o ovalat, semblant a una galleda o a una conca per la seva forma. El cossi té generalment dues anses laterals sortints o retallades a la fusta. És un recipient de gran capacitat que era utilitzat en un altre temps a les tasques domèstiques, per rentar la roba o banyar els infants.
Zortzico:
Credo: és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.

III. Berga
- Quallar: coagular.
- Mansarda: coberta inclinada en la qual, a partir de certa distància del crestall, s’obren llucanes.
- Eixarreïda: mancat d’amenitat, adust o ressec.
- Promptitud: que posa poc de temps a fer quelcom, que ho fa sense retard.
- Acular: posar en situació de no poder recular més o entossudir-se a no accedir a un desig o una pretensió, negar-se a tot arranjament.
- Arraïmar: aplegar-se formant com un raïm.
- Ampit: mur o empara de pedra, fusta, ferro, etc., que pot arribar fins a l’alçària del pit, construït a la vora d’un pont, terrat, finestra, balcó, etc.
- Ranci: que adquireix una olor i un sabor especials i desagradables per alteració química dels seus components, s’aplica a una substància greixosa.
- Destarotat: que fa les coses sense ordre ni concert.
- Tabaquera: herba de la família de les solanàcies, robusta, pubescent i glandulosa, de fulles ovades enteres i amb el pecíol alat, flors rogenques o grogoses de corol·la tubulosa, però eixamplada a la part superior, disposades en panícula terminal, i fruit en càpsula, originària de l’Amèrica del Sud i cultivada a molts països per beneficiar-ne les fulles, riques en nicotina, amb les quals es prepara el tabac (Nicotiana tabacum). També és  animal equinoderm de la classe dels equinoïdeus regulars, que pertany als gèneres Dorocidaris oStylocidaris.
- Expedites: lliure de destorb.
- Esfilagarsar: desfilar-se per l’ús.
- Lenificar: mitigat (fer menys viu)
- Torterol: espiral de vent, de fum.
- Blasfèmia: despropòsit injuriós.
- Patibulari: que pel seu aspecte, per la seva condició, inspira horror, espant.
-  Barretina musca: morat fosc.
- Enervar: fer posar nerviós.
- Emmudir: esdevenir mut, perdre la paraula.

IV. La darrera investigación
- Biscaïns: natural de Biscaia.
- Irascibles: prompte a irritar-se, a deixar-se vèncer per la ira.
- Animadversió: disposició del tot desfavorable envers algú o crítica adversa.
- Èxode: emigració en massa.
- Perquirir: escorcollar, especialment per ordre judicial.
- Atzagaiada: acció irreflexiva, inconsiderada.
- Manescal: criat, oficial, que tenia cura dels cavalls.
- Decandir: anar perdent la força, la vigoria.
- Desdenyar: considerar (algú o alguna cosa) com no essent digne d’ocupar-se’n.
- Llòbrega: fosc, tenebrós.
- Bruel: bramul o ocell de la família dels muscicàpids, de mida molt petita, de color verd groguenc amb un plomall al cap de color taronja, de bec arrodonit, semblant al reietó, però amb una cella blanca sobre cada ull (Regulus ignicapilla).
V. La darrera investigación- VI. La carta
Roquissar: Lloc abundant en roques
Cofà: Cistella d'espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i generalment sense nanses.
Impàvid: impertorbable
estràbics:  Afecció de la vista en què els eixos visuals no són paral·lels en la posició primària de la mirada o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments
desllorigades:  Desconjuntar, especialment un os.
copiosos: abundants
canilla: fus.
gorg: Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.

VII. La caiguda de Berga
Fatídic: que anuncia una desgràcia.
Fluctuació: acció de fluctuar(moure’s com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit, adés en l’oposat.); l’efecte.
Exabruptes: Cosa dita bruscament, sense preàmbul.
Baluards: terraplè avançat que forma part de les muralles d’una ciutat.
Parapetar: resguardar amb un parapet o amb parapets.
Intrèpid: que no tem els perills.
Exhortar: induir amb paraules persuasives.
Rereguarda: part més retardada d’un exèrcit o unitat militar, tant en moviment com desplegats.
Hússar: soldat de la cavalleria lleugera d’alguns països europeus que vestia a l’hongaresa.
Impel·lir: incitar a fer quelcom.
Acoltellar: ferir amb el coltell.
Suscitar: fer néixer (una cosa), promoure-la.
Mestrança: conjunt de tallers on es construeixen i reparen els muntatges de les peces d’artilleria, els seus accessoris, els efectes movibles dels vaixells de guerra, etc.
Parc: moderat en l’ús de les coses, en el menjar i el beure.
Foneria: establiment on es treballen els metalls pel procediment de fosa.
Calibres: placa usada en foneria per a obtenir, sense model, el motlle d’un sòlid de revolució.
Dèria: idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa.
Canonge: membre del capítol d’una església catedral o d’una col·legiata.
Desmoralitzar: privar del sentit moral.
Deserció: acció de desertar.
Serpentejar: anar, estendre’s, segons una línia sinuosa, formant meandres.

VIII. Onofre de Dip trova la pau
Efusió: manifestació càlida dels propis sentiments afectuosos.
Traslluir: quelcom, manifestar-se per indicis, pels antecedents que se’n tenen, etc.
Obaga: ombrívol(situat on el sol toca poc o no gens durant el dia).
Pregonament: fins molt endins, no superficialment.
Encimbellar: enfilar-se en un punt elevat, posar-se dalt d’un arbre o d’un lloc elevat.
Ombrívol: situat on el sol toca poc o no gens durant el dia.
Coma: prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.
Esquerp: aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s’hi acosten.
Perlejar: cobrir de gotes o de granets semblants a perles.
Malsana: danyós a la salut, que produeix malalties.
breviari: llibre manual que conté la litúrgia de les hores en el catolicisme.
Estola: ornament usat en la litúrgica cristiana que es penja del coll i consisteix en una banda de roba d’uns 2 metres de llarg amb tres creus, l’una al mig i les altres als extrems.
Udol: crit prolongat i fort arrencat pel dolor.
Sepulcre: construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental.
Mènsula: peça sortint amb més volada que no alçada que, fixada a una paret, serveix de suport a una estàtua, vas, etc., o a un cos volat, com és ara un balcó, una cornisa o un ràfec.
Enarborar: posar (alguna cosa) dalt de tot d’un pal, d’una torre, etc.
Atònit: estupefacte.
Marcir/pansir: ensopir-se.
Avidesa: desig immoderat d’alguna cosa.

Vocabulari       Personatges       Localitzacions       Animals i plantes