Quarta part

Resums:

I. El pas de l’Ebre

El príncep Linchnowsky li escriu una carta a la Matilde Leblanc (dona d’un ric comerciant de vins francès), perquè s’havia enamorat d’ella.

Mentrestant, Montpalau, Cabrera, Novau i altres, intenten creuar el riu Ebre. Però a mitja operació, són atacats per les tropes d’O'Donnell. Malgrat tot, aconsegueixen fugir riu amunt.

II. La ruta

SS. MM., les Reines anaven a BCN i l’exèrcit del comte de Morella es dirigien a Berga. Tanmateix, Espartero va publicar un ban molt rigorós, el qual la gent no hi estava conforme.

Montpalau va trobar un sauri volador i Arpiazu (un voluntari basc de Fuenterrabía, que feia de cuiner en un dels batallons) li va donar menjar i de veure. Seguidament, Amadeu li va ensenyar a pronunciar un rodolí, que va fer enrabiar a Cabrera.

III. Berga

El mussol és troba a Berga.

La junta de Berga rep una carta del mussol que deia que eliminaria a Cabrera però no li fan cas i es preparen per rebre a Ramon Cabrera perquè sabien que no es podien enfrontar contra ell.

IV. La darrera investigació

Cabrera empresona a la reial junta governativa per matar al comte d’Espanya. Fa canvis.

El general Segarra es passa al bàndol enemic.

Els liberals tenien totes les de guanyar.

El comte de Morella tenia una depressió moral aguda, volia trobar al vampir i exterminar-lo.

Montpalau muntà una oficina per la recerca del No-Mort.

Josep Solanes li diu que alguna cosa estranya està fent emmalaltir a tots els cavalls i Antoni busca informació. Després va als estables i nota una presència vampírica.

El vampir actua contra la cavalleria carlina i els cavalls es tornen vampirs. Els aniquilen d’immediat.

V. La darrera investigació

Montpalau du a terme una inspecció de la comarca per a buscar el Mussol, mentrestant, el príncep Lichnowsky fuig dels carlins mentre l’empaiten i el disparen. Els protagonistes anaren a Pedret, on Montpalau conegué un jove estudiant i molt saberut, i aquest li explicà històries interessantíssimes. Al cap d’una estona, els protagonistes havien de tornar cap a Berga, on tota la població estava agitada. Montpalau rebé una carta i se la guardà a la butxaca.

VI. La carta

Montpalau obrí la carta que se li havia entregat, era de part d’Onofre de Dip, el Mussol.

A la carta Onofre explicava la seva història i els seus sentiments transcorreguts durant els últims 700 anys, seguint un vampir, i també explicava les seves futures intencions, de descansar i morir en pau.

Montpalau restà emocionat amb aquestes paraules i tingué una reunió secreta amb Cabrera. Hores més tard, escriví una carta dirigida a Pasqual Matons i li encarreguí a Amadeu d’enviar-li.

VII. La caiguda de Berga

Dia de la presa de Berga. Les tropes liberals comencen a prendre posicions entorn de la ciutat. La derrota de l’exèrcit de Carles V.

Antoni de Montpalau i Novau que havien contemplat la batalla, van dirigir-se a Castella de n’Hug

IX. La fi de la vida heroica

Cabrera llegeix les condicions de l’internament de l’exèrcit a França i declara, davant dels seus homes, que ell ja no vol lluitar més.

Montpalau es resigna a pensar que mai més tornarà a tenir una aventura com aquesta i que tot els seus trajecte ha acabat, com també, el del seu cosí Novau.

Cabrera i Montpalau auxilien al príncep Lichnowsky a la frontera entre França-Espanya. Finalment, aquests dos s’acomiaden i continuen el seu propi camí.

VIII. Onofre de Dip troba la pau

A mig matí, arriben Amadeu en companyia del canonge Matons.

Al migdia van sortir de Castellar de n’Hug per dirigir-se al castell de Mataplana. Un cop arribat, penetraren al clos del castell. Al centre hi havia un gran sepulcre, sense llosa. Els protagonistes s’acostaren amb precaució i enarborant alls. Dintre del sepulcre hi havia el cos de Onofre de Dip. Anava cobert amb una gran capa i tenia el rostre fresc, però el seu rostre estava velat per una gran tristesa.

Abans de posar-se el sol, el canonge Matons resà els exorcismes. Quan va acabar, Montpalau, repetí la fórmula del conjur màgic.

Llavors en el rostre del No-Mort, es reflectí una gran pau. El comte de Morella estava curat, els dos foradets havien desaparegut.

IX. La fi de la vida heroica

Cabrera llegeix les condicions de l’internament de l’exèrcit a França i declara, davant dels seus homes, que ell ja no vol lluitar més.

Montpalau es resigna a pensar que mai més tornarà a tenir una aventura com aquesta i que tot els seu trajecte ha acabat, com també, el del seu cosí Novau.

Cabrera i Montpalau auxilien al príncep Lichnowsky a la frontera entre França-Espanya. Finalment, aquests dos s’acomiaden i continuen el seu propi camí.

X. El retorn a l’amor

Barcelona festejava: la SS. MM, juntament la Milícia Nacional, desfilen pels carrers i la gent els aclama.

Mentrestant, Montpalau, el canonge Matons, Novau i Amadeu es dirigeixen cap a la casa del marquès de La Gralla, on hi tenien una sorpresa reservada per Montpalau. Un cop allà, els reben els seus amics científics i Agnès (que era la sorpresa).

Vocabulari       Personatges       Localitzacions       Animals i plantes