Vocabulari 4

I El pas de l’Ebre

Rue: carrer, en francès.

Punyent: que causa una sensació dolorosa aguda i penetrant.

Soldat d’ infanteria:La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.  Al llarg de la història la infanteria habitualment ha estat la força principal de l'exèrcit.

Afonar: enfonsar.

clarivident: que hi veu clar.

Virolat: Que presenta colors varis i vius.

Baiard: Aparell format per dues vares llargues i paral·leles unides per diferents travessers que formen una plataforma al mig, que serveix per a transportar, a pes de braços, cossos humans o objectes d'ús rústic.

Desgavell: desordre complet.

Premonició: pensament, idea, somni, etc., que anuncia el que s’ha d’esdevinir.

Hissar: fer pujar enlaire alguna cosa estirant  la corda de la qual penja.

Vehemència: força impetuosa, ardor violent.

Intendència: càrrec, funció, jurisdicció, d’ intendent.

Encastar: fixar una cosa en una altra fent-la entrar en la part en un entrant o buit d’ aquesta.

Vilipendiar: menysprear.

II. La ruta

Anihilar: reduir a no res, destruir del tot.

Hússar: era un soldat d'un tipus molt determinat de cavalleria lleugera usada a Europa des del segle XVII, amb indumentària característica d'origen hongarès.

Foragitat: expulsar, treure fora.

Avesar: acostumar, habituar.

Furt: és un delicte que consisteix en l'apropiació il·legítima d'una cosa moble, aliena a tot o en part, realitzat sense força en les coses, ni violència o intimidació a les persones.

Salconduit:  és un document expedit per un estat sobirà on s'ha concedit l'asil, que permet a l'asilat sortir lliurement del territori on es troba.

Forassenyat: fora de seny, emportat per la ira, ràbia.

Bullanga: tumult, agitació.

Pernoctar: passar la nit en un lloc determinat.

Perol:és un plat típic de Menorca.

Cossi: és un recipient de plàstic, fusta o metall, rodó o ovalat, semblant a una galleda o a una conca per la seva forma. El cossi té generalment dues anses laterals sortints o retallades a la fusta. És un recipient de gran capacitat que era utilitzat en un altre temps a les tasques domèstiques, per rentar la roba o banyar els infants.

Zortzico:

Credo: és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.

III. Berga

- Quallar: coagular.

- Mansarda: coberta inclinada en la qual, a partir de certa distància del crestall, s’obren llucanes.

- Eixarreïda: mancat d’amenitat, adust o ressec.

- Promptitud: que posa poc de temps a fer quelcom, que ho fa sense retard.

- Acular: posar en situació de no poder recular més o entossudir-se a no accedir a un desig o una pretensió, negar-se a tot arranjament.

- Arraïmar: aplegar-se formant com un raïm.

- Ampit: mur o empara de pedra, fusta, ferro, etc., que pot arribar fins a l’alçària del pit, construït a la vora d’un pont, terrat, finestra, balcó, etc.

- Ranci: que adquireix una olor i un sabor especials i desagradables per alteració química dels seus components, s’aplica a una substància greixosa.

- Destarotat: que fa les coses sense ordre ni concert.

- Tabaquera: herba de la família de les solanàcies, robusta, pubescent i glandulosa, de fulles ovades enteres i amb el pecíol alat, flors rogenques o grogoses de corol·la tubulosa, però eixamplada a la part superior, disposades en panícula terminal, i fruit en càpsula, originària de l’Amèrica del Sud i cultivada a molts països per beneficiar-ne les fulles, riques en nicotina, amb les quals es prepara el tabac (Nicotiana tabacum). També és  animal equinoderm de la classe dels equinoïdeus regulars, que pertany als gèneres Dorocidaris oStylocidaris.

- Expedites: lliure de destorb.

- Esfilagarsar: desfilar-se per l’ús.

- Lenificar: mitigat (fer menys viu)

- Torterol: espiral de vent, de fum.

- Blasfèmia: despropòsit injuriós.

- Patibulari: que pel seu aspecte, per la seva condició, inspira horror, espant.

-  Barretina musca: morat fosc.

- Enervar: fer posar nerviós.

- Emmudir: esdevenir mut, perdre la paraula.

IV. La darrera investigación

- Biscaïns: natural de Biscaia.

- Irascibles: prompte a irritar-se, a deixar-se vèncer per la ira.

- Animadversió: disposició del tot desfavorable envers algú o crítica adversa.

- Èxode: emigració en massa.

- Perquirir: escorcollar, especialment per ordre judicial.

- Atzagaiada: acció irreflexiva, inconsiderada.

- Manescal: criat, oficial, que tenia cura dels cavalls.

- Decandir: anar perdent la força, la vigoria.

- Desdenyar: considerar (algú o alguna cosa) com no essent digne d’ocupar-se’n.

- Llòbrega: fosc, tenebrós.

- Bruel: bramul o ocell de la família dels muscicàpids, de mida molt petita, de color verd groguenc amb un plomall al cap de color taronja, de bec arrodonit, semblant al reietó, però amb una cella blanca sobre cada ull (Regulus ignicapilla).

V. La darrera investigación- VI. La carta

Roquissar: Lloc abundant en roques

Cofà: Cistella d'espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i generalment sense nanses.

Impàvid: impertorbable

estràbics:  Afecció de la vista en què els eixos visuals no són paral·lels en la posició primària de la mirada o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments

desllorigades:  Desconjuntar, especialment un os.

copiosos: abundants

canilla: fus.

gorg: Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.

VII. La caiguda de Berga

Fatídic: que anuncia una desgràcia.

Fluctuació: acció de fluctuar(moure’s com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit, adés en l’oposat.); l’efecte.

Exabruptes: Cosa dita bruscament, sense preàmbul.

Baluards: terraplè avançat que forma part de les muralles d’una ciutat.

Parapetar: resguardar amb un parapet o amb parapets.

Intrèpid: que no tem els perills.

Exhortar: induir amb paraules persuasives.

Rereguarda: part més retardada d’un exèrcit o unitat militar, tant en moviment com desplegats.

Hússar: soldat de la cavalleria lleugera d’alguns països europeus que vestia a l’hongaresa.

Impel·lir: incitar a fer quelcom.

Acoltellar: ferir amb el coltell.

Suscitar: fer néixer (una cosa), promoure-la.

Mestrança: conjunt de tallers on es construeixen i reparen els muntatges de les peces d’artilleria, els seus accessoris, els efectes movibles dels vaixells de guerra, etc.

Parc: moderat en l’ús de les coses, en el menjar i el beure.

Foneria: establiment on es treballen els metalls pel procediment de fosa.

Calibres: placa usada en foneria per a obtenir, sense model, el motlle d’un sòlid de revolució.

Dèria: idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa.

Canonge: membre del capítol d’una església catedral o d’una col·legiata.

Desmoralitzar: privar del sentit moral.

Deserció: acció de desertar.

Serpentejar: anar, estendre’s, segons una línia sinuosa, formant meandres.

VIII. Onofre de Dip trova la pau

Efusió: manifestació càlida dels propis sentiments afectuosos.

Traslluir: quelcom, manifestar-se per indicis, pels antecedents que se’n tenen, etc.

Obaga: ombrívol(situat on el sol toca poc o no gens durant el dia).

Pregonament: fins molt endins, no superficialment.

Encimbellar: enfilar-se en un punt elevat, posar-se dalt d’un arbre o d’un lloc elevat.

Ombrívol: situat on el sol toca poc o no gens durant el dia.

Coma: prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.

Esquerp: aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s’hi acosten.

Perlejar: cobrir de gotes o de granets semblants a perles.

Malsana: danyós a la salut, que produeix malalties.

breviari: llibre manual que conté la litúrgia de les hores en el catolicisme.

Estola: ornament usat en la litúrgica cristiana que es penja del coll i consisteix en una banda de roba d’uns 2 metres de llarg amb tres creus, l’una al mig i les altres als extrems.

Udol: crit prolongat i fort arrencat pel dolor.

Sepulcre: construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental.

Mènsula: peça sortint amb més volada que no alçada que, fixada a una paret, serveix de suport a una estàtua, vas, etc., o a un cos volat, com és ara un balcó, una cornisa o un ràfec.

Enarborar: posar (alguna cosa) dalt de tot d’un pal, d’una torre, etc.

Atònit: estupefacte.

Marcir/pansir: ensopir-se.

Avidesa: desig immoderat d’alguna cosa.

Vocabulari       Personatges       Localitzacions       Animals i plantes